Com és habitual, i crec que ja ens hi hem habituat, sortim vestits de pluja. El cel és amenaçador, i no fa cap pinta d'aclarir-se, i durant tot el dia ens acompanyarà aquesta pluja que tant ens cal a casa nostra. Uns tant i els altres tan poc....
Sortim de Stranda amb la idea de agafar un ferry per anar a Geiranger i així poder veure el fjord des de l'aigua, però gran sorpresa, tot i que ahir al vespre vam veure els cartells indicatius, resulta que fa 2 anys que no funciona.
Per tant tornem a la idea original de explorar-ho per carretera.
I no és mala idea, pugem un coll que surt a sobre el fjord i ja entreveus un altre cop la meravella d'aquest indret.
Algunes fins-hi tot fan amistat amb els habitants d'aquestes contrades....
Geiranger és un poblet al final del Fjord, en un cul de sac. Només te sortida per dos colls de muntanya plens de revolts o per mar.
Tal com està situat, a l'hivern deuen tenir les comunicacions ben complicades.
Encara que sempre en trobes de valents. Fer aquest coll amb aigua-neu i en Vespa clàssica te molt mérit.
Això si, totes amb cilindres Polini de 210 cc., fantàstic....
Sortim de Geiranger pel coll direcció est, per anar ja en direcció Lilehammer, la seu dels JJOO d'hivern.
El coll és una de les carreteres més xules que hem fet, tot i que la pluja, i aigua-neu ens acompanya durant tot el tram.
Poca cosa a explicar del trajecte posterior, molta natura però un trànsit desastròs, repetim consell per "moterus": si podeu estalviar la E6 millor. El trànsit és dens, lent i perillòs. Sense vorals i pots trobar bicicletes i tractors, i alguns fent esquí de fons. I si a més a més ho fas amb pluja intensa......
Ens recollim Lillehammer, a la antiga vila olímpica just sota el trampolí de salts. Son petits apartaments com un aparthotel, ocupats la majoria per els equips olímpics que están entrenant esqui de fons, entre ells l'equip femení rus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada